divendres, 5 de març del 2010

Noucentisme:

1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
Els noucentistes volien un món sense muntanyes, ja que per ells era molt perillós. Volien canviar la muntanya per l'arquitectura. Però sabien que els afectaria a la gent del Modernisme, ja que els modernistes volien la vida de les muntanyes.
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
a. S'està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
Les obres són d'autors modernistes. Se solia anomenar naturalisme.
b. La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l'home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?
Era una natura salvatge, agresta. Perquè als noucentistes els hi agradava una vida sense muntanyes que eren perilloses i preferien l'arquitectura.

dilluns, 22 de febrer del 2010

2. Indica les errades (tipogràfiques, de puntuació i d´expressió) que observis en aquest fragment d´un treball sobre Antoni Gaudí:

Antoni Gaudí i Cornet

(Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852-Barcelona, 1926). És un dels arquitectes més rellevants que ha donat Catalunya i està considerat com un dels màxims exponents del Modernisme.
Nascut en una família de calderers sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva capacitat de crear i treballar en tres dimensions; des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura de la qual li atreien les formes, els colors i la geometria. El 1870 anà a Barcelona per estudiar arquitectura, no fou un alumne especialment brillant i fins i tot, suspengué unes quantes assignatures, el 1878 va obtenir el títol d´arquitecte.
Essent molt jove, li van arribar les primeres comandes, procedents del món eclesiàstic i de la burgesia que sempre serien els seus principals clients. El 1883 va ser un any cabdal en la vida de Gaudí. Se li encarregà la continuació de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família i va conèixer l´industrial Eusebi Güell, que seria el seu millor client i protector.
D´entre les seves nombroses obres podem destacar Can Vicens, el Capricho de Comillas, el Palau Güell (1886-91), el Palau Episcopal d´Astorga (1887-94), el Col·legi de les Teresianes (1888-90), la Casa de los Botines a Lleó, Bellesguard, el Parc Güell, la reforma de Can Batlló, l´església de la Colònia Güell, Can Milà (la Pedrera) entre d´altres. A partir del 1918, va decidir que només treballaria en la Sagrada Família que encara avui continua en construcció i va deixar plànols, projectes i esbossos. El dia 7 de juny de 1926 fou atropellat per un tramvia però pel seu aspecte de captaire ningú no va adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Va morir tres dies després i fou enterrat a la cripta de la Sagrada Família.